COSTUMS ANGLESOS

Bona nit!

Aquests dos dies que han passat, com prodreu comprovar vosaltres mateixos, han sigut plens de costums anglesos.

Ahir divendres, tal com ja us havia dit, teníem el dia lliure, de manera que amb les de casa vam fer els nostres plans (i quan dic les de casa normalment em refereixo a la Vera, la Hannah i la Linda, perquè la Livia no s'apunta mai). El matí va ser de descans, que de tant en tant també convé. Jo em vaig llevar a quarts de 10 i vaig aprofitar el matí per llegir Dracula i per anar avançant feina de Tarragona. Les altres es van llevar tard, com sempre quan es tracta de matins lliures. Vam dinar puntual totes juntes, vora la 1, i a les 2 ja erem al carrer amb un mapa de York a la mà i moltes idees rondant pel cap. Elles volien anar al York Dungeon. Jo pensava: dungeon? calabós? On em portaran? Després de carrers i carrerons (coneguts i per conèixer), hi vam arribar. Resulta que el Dungeon era com una "casa del por", tota fosca i plena de trampes i persones que pretenien espantar-te (pels que em conegueu, el que més m'agrada, la por). S'havien de pagar 13 lliures per entrar! Òbviament, i veient que no ens perdíem gaire cosa si ens quedavem fora, no vam entrar. Ràpidament vaig proposar pujar a la nòria, que em feia gràcia des que la vaig veure el primer dia que vaig arribar a York . Les meves companyes hi van estar d'acord. Ara, això si, encara caminem ara... Estava super lluny! Després de pagar 6'5 lliures, vam pujar a una de les cabines de la nòria i... sopresa! Quina vista més xula! Encara no havíem vist mai York des de dalt! jeje. Es veu una ciutat molt, molt gran, perquè les cases estan molt escampades, però també hi ha molt de verd pel mig i els edificis no són alts. Vam donar quatre tombs amb la nòria i després, just al tocar de peus a terra, ja vam tenir ganes de visitar més coses. Vam anar cap al castell que havíem visitat algun dia dels anteriors amb la intenció de descobrir-ne una mica la història i de poder pujar-hi per veure, des d'una altra perspectiva, York des de dalt. Resulta que el que es veu actualment (que ho teniu a les fotos) és l'antiga torre del castell. El castell estava un nivell més avall, on ara hi ha el museu, tot i que no es conserva. Les vistes, un cop més, espectaculars. Com s'imposta el Minster...! I bé, després del castell ja no podíem més, ens feia mal tot. Ens havíem patejat la ciutat sencera! Però encara ens quedaven uns 15/20 minuts fins a casa. Tot caminant vam pensar que encara no havíem vist York de nit, i que potser el divendres era un bon dia per descobrir algun lloc on anar (no ho sabíem, ja que cap de les quatre coneixia la vida nocturna d'aquí). Doncs si, vam arribar a casa, una dutxeta, sopar, i altra vegada al carrer! Em van fer sopar abans de les 7!!! Perquè clar, els anglesos surten de festa a les 8 com a molt tard! jeje. A les 8 entràvem a un pub que ens havien recomanat durant el tour del primer dia. Allí, però, no vam trobar el que buscàvem, ja que la gent que teníem al voltant tenia de 35 anys en amunt. Llavors se'ns va acudir que potser a la universitat, al bar de la Students' Union, hi trobaríem ambient. I si si, hi vam trobar una festa que es deia "Back to school", o sigui que era la festa de benvinguda al nou curs universitari. Totes les noies anàven vestides amb la faldilleta curta negra, la camisa blanca i la corbata. Primer ens vam sorprendre molt perquè ens pensavem que sempre anirien així, com a les pelis americanes, però després ens vam adonar que hi havia premi per la millor disfressa... jeje. Vam estar allí fins vora les 11, i després de ballar una bona estona, quan ja no podiem arrossegar més els peus, vam decidir marxar. La música no era la del meu gust, però la veritat és que vam passar una bona estona totes quatre. Hi tornarem, segur! Després de caminar 15/20 minutets més, a casa! Jo, a l'arribar, vaig haver de tornar a sopar, com és normal, ja que per mi a les 7 es berena... jeje. Però després d'això va arribar la molt esperada hora d'anar a dormir.

Aquest matí ens hem llevat a les 8 perquè a les 9'30 havíem de ser a la universitat per poder marxar cap a Whitby. Una dutxeta, un bon esmorzar i a caminar s'ha dit! Quan hem arribat a la universitat ja hi havia l'autobús, i hem marxat de seguida. Ens pensàvem que anàvem al costat de casa, però hi havia una hora i mitja bona de carretera. Whitby és una ciutat petiteta (potser poble, no ho sé) de la costa est de Yorkshire, i és famosa perquè és el primer lloc de les Illes Britàniques on diu la literatura que va arribar Dracula (això diuen, jo encara no he arribat a aquest punt del llibre, jeje). Un cop allí, hem visitat l'abbey i hem passejat pels carrerons, xafardejant totes les botiguetes que hem trobat. Un cop més, m'han fet dinar aviat, a les 12! I si, hem menjat lo típic de Whitby i d'Anglaterra en general, fish and chips. Mira, prou bé... jeje. Però després clar, m'he passat la tarda menjant de la gana que tenia... jeje. Aquests horaris no poden ser bons. Veieu com no m'hi acostumaré mai? Aixxx. Després de dinar hem seguit passejant i quan ja ens feien mal les cames, hem pujat a una barqueta que ens ha donat un passeig de mitja hora pel mar. Ha sigut molt bonic tot plegat, m'ha agradat molt. Ha sigut un molt bon dia! Podeu veure les fotos de tot plegat al meu àlbum (per aquells que no les hagueu vist, cliqueu a la foto del campanar de Maspujols, a la dreta, i allí se us obrirà el meu àlbum).

Demà diuen que hi ha barbacoa, però no n'hem sapigut res més... jeje. Ja veurem!

Un petonàs a tothom!


"Que la vida passa, i no es para, l'amor s'escampa, ve i marxa... La vida és Rauxa!"