ELS VOSTRES RECORDS

Holaaaa!

Avui us volia posar un vídeo que em fa molta il·lusió i que em miro moltes vegades, de fet he estat tota la tarda intentant penjar-lo, però no he aconseguit, pesa massa. Era el vostre video, si, el que vau fer per mi, el que tant em va fer plorar el dia de la despedida... M'encanta perquè també m'ajuda a sentir-vos més a prop. Aquesta estada a York també em servirà per estimar-vos encara més. Diuen que les coses, amb perspectiva, es veuen millor, i que no aprens a valorar del tot les coses fins que no les tens lluny de tu, fins que no les trobes a faltar. Per tant, tornaré amb més ganes d'abraçar-vos que mai! jeje.

Ahir a la tarda, tal com ja us havia avançat, vaig anar a passejar per York, però ahir va ser diferent, perquè vaig passejar amb música a les orelles, cosa que encara no havia fet mai per aquí. És una sensació tan estranya veure el que tinc ara al voltant mentre sona la meva música de casa... Rauxa, Strombers, La troba kung-fu, Cesc Freixas... Veure el Minster, els carrerons de York, sentir l'olor de xocolata i, a les orelles... "Néixer en una terra que em pertany i sentir l'orgull d'una llengua que he après a estimar...". Jeje, és estrany, si. Però té gràcia! Sembla com si el cor i el cap estiguessin a llocs diferents... Aixxx! jeje.

Amb tota la filosofada ja m'oblidava de donar-vos la bona notícia d'avui... Ja he acabat el treball de la traducció de Tarragona! jeje. Fet i enviat, una cosa menys. És tan agradable aquesta sensació de veure que la feina es va enllestint...! Ara estic llegint The classic fairy tales, de Maria Tatar. M'encanta aquest llibre perquè et fa reflexionar sobre els contes de tota la vida, els que s'expliquen a tots els països, i a tots els nens... De moment he llegit diferents versions de la Caputxeta Vermella i la Bella i la Bèstia, i els seus respectius comentaris sobre el significat de tot plegat. M'agrada!

El seminari que he tingut aquest matí, que era l'únic que encara no havia tingut, ha sigut genial, com el primer. M'ha omplert. A part, el profe resulta que ha estat a Tarragona, i també a la Rovira i Virgili... jeje. En té un bon record, això és bo. Ara, per ell, ja sóc "the girl from Tarragona", jeje. Ja s'enrecorda del meu nom i tot! Ja en són dos els professors que em criden pel nom, i això em fa sentir bé, perquè és com estar a casa. Aquesta tarda he fet feineta per casa, i aquesta nit diuen de sortir, però estic cansada, i demà marxem aviat cap a Liverpool... Ja veurem què farem. I el temps, continua molt bo. Sol solet tots els dies! Ara, això si, si surts sense abric, a la primera passa et converteixes en un glaçó! jejeje. Doncs bé, ja us aniré explicant...!

Cuideu-vos! Milions de petons!

"Que la vida passa, i no es para, l'amor s'escampa, ve i marxa... La vida és Rauxa!"