LIVERPOOL

Bona tarda!

Avui us parlaré de la meva visita d'ahir a Liverpool. Al final, divendres a la nit no vaig sortir. Estava molt cansada, tenia feina per fer i l'endemà m'havia d'aixercar mooolt aviat per anar a Liverpool. Tot i així, reconec que si s'hagués tractat d'un concert de Rauxa o d'una bona Mitjanit, tot això no hauria comptat gaire a l'hora de prendre decisions, jeje. Però aquí si, em vaig quedar a casa.

Ahir, a dos quarts de vuit ja sonava el despertador. Com cada dia, el primer que vaig fer va ser obrir la cortina de la finestra de la meva habitació i... sorpresa! Tot mullat. Quin dia que ens esperava... Però bé, dutxeta, esmorzar, motxilla carregada de galetes i algun que altre llibre, i cap a la universitat! En aquell moment no plovia. Un cop allí, de seguida vam pujar a l'autobús i... carretera i manta, que diuen! Teníem unes dues horetes fins a Liverpool. Durant el viatge vaig llegir, però reconec que també vaig dormir, jeje. La Maggie ens anava explicant pel micròfon de l'autobús el que valia la pena que veiéssim de Liverpool. Parlava del museu dels Beatles, de la zona del port i de la catedral, bàsicament, tot i que va anomenar altres museus que no recordo. Quan estàvem a punt d'arribar a Liverpool... vinga pluja! Tant és així, que el conductor de l'autobús ens va donar una volta per la ciutat, perquè poguéssim veure des de dalt a l'autobús el que potser no podriem veure des de baix. Ara ja ho puc confirmar: Liverpool és una ciutat gris, industrial. La catedral no és res de l'altre món, m'agrada molt més la de York! Després ens va deixar a la zona del port. Vam baixar de l'autobús i feia un vent i un fred (acompanyats de pluja, clar), que no es podia ni passejar. Vam fer un cafè per despertar-nos una miqueta (i jo una pasteta, que sempre sóc la golafre del grup), i ens vam posar al museu dels Beatles. Devien ser vora les 12 que entràvem, perquè vam haver de fer força cua, però va valdre la pena esperar. A dins, el museu explicava la història dels Beatles, des de que cada un d'ells va néixer, passant per quan es van conèixer entre ells, els seus primers concerts, The cavern (el bar de Liverpool on es pot dir que van començar la seva història musical), el viatge a Nova York i la gran fama que van adquirir arreu, i acabant per la seva separació i una reflexió sobre la importància que va tenir el grup a la seva època. Tot això, acompanyat d'imatges molt currades, frases pertot arreu que ells mateixos havien pronunciat, una representació molt ben aconseguida dels carrers de Liverpool i de The cavern i música i més música d'ells. Al final del museu hi havia una sala amb una figura del John Lennon assegut al piano, i una paret amb tota la lletra escrita de Imagine. La música anava sonant, i ja ens veus a totes quatre mirant bocabadades la figura com si fos el John Lennon de veritat i cantant la cançó, jeje. Va ser molt bonic. Després d'allò em van venir ganes d'haver viscut tota aquella època.

Vam sortir del museu a quarts de tres (si si, més de dues hores a dins, i van passar volant!) i estàvem fetes caldo, de tanta estona dretes. Vam buscar algun lloc per dinar, i no vam trobar res més que el meu estimat i preferit McDonalds. Elles hi estan acostumades, però a mi em va suposar un gran esforç físic i mental dinar allí dins. Després, només ens quedava una hora i mitja per marxar, i vam anar a donar un tomb pel port perquè plovia menys. Vam veure des d'on va sortir el Titanic (jo no recordava que havia sortit de Liverpool, però si! jeje). Després d'això vam entrar a dues botigues, una de roba i una de pel·lícules i música. El total de temps que vam estar entre les dues botigues no sobrepassa els vint minuts, però cap de les meves companyes es va gastar menys de 60 lliures. És al·lucinant el que gasten! Jo no em vaig comprar res, estava massa cansada per mirar roba o música. I després, a les 5, autobús i cap a York. En aquell moment tornava a ploure fort. Vam arribar a York a kuarts de vuit, i a casa a les 8. Després sopar i dormir, que volia anar-hi aviat però al final se'm van fer les 12. Havia sigut un bon dia, però ho hauriem pogut aprofitar més si hagués fet solet com tots els dies havia fet.

Avui a les 9 ja he obert els ulls, cansada de dormir. Així com a casa puc dormir ben bé 12 hores seguides, aquí mai en dormo més de 9. Per molt cansada que estigui, mai necessito dormir més. Però ja va bé, perquè així he aprofitat tot el matí per llegir. Després he dinat rissotto, jeje, que ara ja en sé fer i a més tenia tots els ingredients, que l'altre dia me'n van sobrar. Aquesta tarda sortiré una estoneta, que avui torna a fer solet. I després ja us aniré explicant com va tot.

Apa, cuideu-vos molt i sigueu bons ;)
Un petonàs!

"Que la vida passa, i no es para, l'amor s'escampa, ve i marxa... La vida és Rauxa!"