TRANSPENNINE EXPRESS

Hola de nou!

Avui he tingut un dia que déu ni do! jeje. Quins nevis, estrés i cansament que he passat... El transpennine express York-Livepool ja sembla la renfe! Ara us explico les aventures.

A les 6 del matí sonava el despertador. Una dutxeta, un esmorzaró i a caminar fins a l'estació! Encara era fosc, hem vist sortir el sol i tot. Hem arribat allí vora les 7'20, hem buscat la via i ens hem esperat. Teníem el tren a les 7'40, però a les 7'30 ja ha arribat. "Quina sort!" - hem pensat. A les 7'40, super puntuals, hem marxat de l'estació de York, i hem arribat a Leeds abans i tot de l'hora prevista, però a partir d'aquí ja s'ha començat a complicar tot. A Leeds hem hagut d'agafar una via que donava més tomb, per culpa de "vandalisme", ens han dit (després he descobert que algú havia robat un cable de la via...). El tren s'ha començat a retardar, primer 15 minuts, després 30, i al final fins a 40 minuts! La Gemma tenia l'avió a les 12'10, i teníem previst arribar a Liverpool a les 10, i després agafar el bus de les 10'10 i arribar a l'aeroport a les 10'50, sobrades de temps, perquè no havia de facturar maleta. Però xiquets, tot al revés!

Després del retard, ensec han anunciat que el tren s'acabava a Warrington Central, i que es cancel·lava fins a Liverpool. En aquell moment ens ha agafat de tot, perquè nosaltres no ens podíem permetre el luxe de retardar-nos més! Doncs si, a Warrington hem hagut de baixar i esperar que passés un altre tren que ens pogués portar fins a Livepool, que per sort ha passat al cap de cinc minuts. Però hem passat un estrés...! Ben bé ens pensàvem que la Gemma no agafava l'avió. Hem arribat a Liverpool a les 11 menys 10, i a la Gemma se li tancaven les portes a les 11'40, havent de passar abans per Ryanair a buscar la targeta d'embarque. Per tant, hem agafat un taxi, perquè no hauríem arribat a temps amb l'autobús. Amb vint minutets, el pobre senyor ens ha portar a l'aeroport, i allí tot ha sortit força bé. Hem aconseguit la targeta molt ràpid, a la Gemma no li han posat problemes per la maleta (que era més grossa del que hauria de ser i pesava molt més), i ha pogut agafar l'avió, tot i que s'ha retardat una mitja horeta.

Quan l'avió ha marxat, jo me n'he anat a buscar el bus, i no veieu la sopresa que m'he endut a l'arribar a Liverpool... El meu tren estava cancel·lat! Enlloc de començar a Liverpool, començava a Warrington Central. Us ho podeu creure? Això no ho poden fer! Doncs vinga, corrents a buscar com arribar a Warrington. Per sort, i després de suplicar-li amb cara de pena, el revisor d'un altre tren m'ha deixat viatjar il·legalment fins a Warrington, uns vint minutets, i allí he baixat del tren i he esperat el que m'havia de portar fins a York. M'he fet amiga i tot d'una senyora que es trobava igual que jo, i xerrant xerrant, hem arribat a York a les 16'45. Vaia dia, estic morta!

Aquests dies amb la Gemma, igualment, han sigut genials. Els hem aprofitat al màxim, no hem parat ni un segon, i ens ho hem passat bé juntes. Ara, cinc setmanetes i ja em tindreu aquí! Que vagi molt bé el sopar avui, Milubis, en els meus somnis, pensaré en vosaltres!

Un petonàs a tothom!


"Que la vida passa, i no es para, l'amor s'escampa, ve i marxa... La vida és Rauxa!"