Hola a tothom!
Ara feia molts dies que no actualitzava, ben bé sis. Han sigut uns dies molt intensos aquests que han passat, i per tant tinc moltes coses a explicar-vos! M'hi poso de seguida.
Dijous al matí em vaig dedicar a fer treballs. En tinc un de totalment acabat, i un altre a mitges. A veure si abans de marxar puc acabar el segon, així només me'n quedarà un pel gener. A l'hora de dinar vaig quedar amb la Sheetal, que tenia un tiquet de dos per un a un restaurant típic anglès d'aquí a York i m'hi va convidar. Vam estar molt bé, i el menjar va ser boníssim. Després de dinar vam donar un tomet pel mercat, que hi havia una fira de menjar típic de molts països. Vam tastar unes pastes de Sicília, i un fuet de frança, molt bé tot. Després vaig tornar cap a casa, vaig treballar una horeta més, vaig sopar, i hora del te, la millor hora de cada dia, jeje. Divendres al matí vaig tenir un seminari, i després la Sheetal i la Becky van venir a dinar a casa, que volien tastar alguna cosa catalana. Els hi vaig fer pa amb tomàquet i truita de patata, la meva especialitat aquí, jeje. Va estar bé! Després a la tarda havia quedat amb la Hannah, la Vera i la Linda a l'Starbucks, que s'ha convertit en la nostra segona casa aquí. Teníem la intenció d'anar a patinar o al cinema, però estàvem tan cansades que no ens va venir de gust res d'això, i per tant vam retirar aviat cap a casa. Un cop aquí, vam preparar maletes, vam sopar i vam fer l'hora del te amb el Nils, per planejar una mica el cap de setmana. I res, a dormir aviat perquè ens esperava un gran cap de setmana!
Dissabte a quarts de vuit del matí ja tombàvem tots per casa. Una dutxeta, un bon esmorzar i cap a l'estació de trens! A les 9'32 pujàvem al National Express en direcció a Edinburgh, on vam arribar a les 12 i poc, després d'unes quasi tres horetes de viatge. Un cop aquí ja ens va impressionar l'estació de trens, que era enorme, potser més gran i tot que King's Cross a Londres. Després de donar uns quants tombs, vam trobar la sortida cap al carrer que buscàvem, i després de dos minuts de caminar per un dels carrers principals d'Edinburgh, vam arribar al nostre alberg. Bé, de fet estava a dos minuts caminant de l'estació, però en vam caminar ben bé 15, perquè no el trobàvem. Hi vam passar per davant com a tres vegades tots cinc, i ningú se n'havia adonat que allò pogués ser l'albert que buscàvem, jejeje. La primera impressió va ser: on ens hem posat? Eren unes escales estretes, plenes de dibuixos per les parets, tot molt estrany. Un cop a dalt, però, i per sort, la nostra visió va canviar. L'alberg era molt mono, i molt net i ordenat. Sort! jeje. Doncs allí ens vam instal·lar, vam deixar les nostres coses, vam conèixer a les dues noies que dormirien amb nosaltres (molt maques) i ens en vam anar a descobrir Edinburgh. Primer vam passejar pel Princes Street, un dels carrers principals. Allí hi havia una fira i un mercat de nadal. Vam pujar a la nòria, des d'on vam poder veure Edinburgh des de dalt, i també a les típiques cadires de fira. Vam disfrutar com la canalla, jeje. Després d'això, una estona més de passeig i de descoberta d'aquella part de la ciutat, i cap a dinar, que feia moltes hores que havíem esmorzat i ja teníem moltíssima gana. Després de buscar una bona estona i de descobrir que estava tot a tope de gent, vam trobar un pub típic escocès, almenys l'edifici. Allí ens vam esperar vint minuts mentre feiem una cerveseta i després vam dinar. El dinar era força italià, jeje, ja que no vam poder triar gaire i vam menjar pasta, però molt bo. Al sortir del restaurant a quarts de quatre ja era fosc de nit, i no havia parat de ploure. Volíem anar al castell, i a veure la ciutat d'Edinburgh per sota terra, que ens havien dit que valia la pena, però en aquella hora ja no teníem temps de fer cap de les dues coses. El que vam fer, doncs, va ser seguir descobrint la ciutat. Vam pujar a la part més alta i vam veure un altre carrer molt típic d'aquí, el Royal Mile. Ens vam perdre pels carrers més estrets i típics d'Escòcia, i vam veure mil i un pubs, botigues de records i sobretot... escocesos amb la faldilleta! jeje, moníssims! Vam fer un beure a un dels pubs, perquè teníem clar que volíem viure la cultura escocesa, i després vam tornar a l'hostal per descansar deu minuts, arreglar-nos una miqueta i tornar a sortir. Vam sopar una hamburguesa ràpida, perquè eren vora les 9 i ja tancaven a tot arreu, i després vam anar a una plaça, la Grassmarket, on hi havia molts pubs i mini-dicoteques. En vam triar un on ens va agradar la música, i allí vam passar la nit (fins a les 2 i poc, que ja tancaven). Vam conèixer gent, vam ballar molt i sobretot vam riure molt i ens ho vam passar molt bé tots cinc. Genial! Després vam donar un tomet més mentre buscàvem la tornada a l'alberg i cap a dormir, després de menjar-nos els pastissos que haviem portat des de York, jeje.
Ahir diumenge ens vam aixecar a quarts de deu, vam fer una dutxeta, un bon esmorzar i cap al castell. Mentre pujàvem vam veure uns quants carrers més, tot preciós. I el castell ens va impressionar molt. Vam haver de pagar 10 lliures per entrar, però va valdre molt la pena, no només pel castell en sí, sinó també per les supervistes que hi havia des d'allí. Vam veure tota la ciutat d'Edinburgh, amb els seus majestuosos edificis, i també el mar! Per mi la ciutat era enorme, molt molt gran, perquè quasi que hi havia cases fins allà on allargava la vista, cap a tots els costats, però la Linda i el Nils, acostumats a Stocholm, la van trobar no gaire gran. Després d'un parell d'horetes ben bones al castell, vam tornar a baixar cap al centre, i vam passejar una estona més mentre buscàvem un restaurant per dinar. Mai te'n cansaries de passejar per aquells bonics carrers! És com York, on cada racó és preciós, però molt més gran, clar. Vam dinar una pizza i de postres brownies, tan típics aquí. Mmm, boníssim! Després de dinar vam anar a fer el passeig per l'Underground, el subterrani d'Edinburgh. Allí ens vam explicar històries de gent que hi havia viscut, refugiats durant la guerra, morts durant el gran foc que va cremar la ciutat d'Edinburgh... I també vam aprendre sobre tradicions escoceses, com és la de portar faldilla. Ens va decepcionar una mica el fet de saber que aquesta tradició és força nova, del 1800 i pico, però bé, va ser tot molt interessant i vam disfrutar molt aprenent sobre cosetes d'allí. Quan vam sortir ja devien ser vora les cinc, i el que més ens venia de gust en aquell moment va ser un cafetó, per tant vam buscar un Starbucks i vam estar una estoneta allí. No feia gaire fred, vam tenir sort, i tampoc plovia el diumenge, que és d'agrair. Després vam fer un últim adéu a Edinburgh a un altre pub típic d'allí. Vam fer una cerveseta mentre escoltàvem música escocesa en directe, molt bonica, i també ens vam fer fotos amb dos nois amb faldilleta, jeje. Em va impressionar veure que això és una realitat allí, i que la porten sempre, i molts. Després de tot vam anar a l'alberg a buscar les maletes i cap a l'estació de trens, d'on el nostre National Express va sortir molt puntual. Al tren, enlloc de dormir, que era el que més necessitavem, encara va continuar el xou, jeje. No vam parar de riure i de passar-nos-ho bé en totes les tres hores de viatge. Un cop a York, taxi i cap a caseta, molt cansats però molt satisfets!
Doncs ja ho veieu, ha sigut un cap de setmana perfecte, diria que el millor dels que he estat aquí. Edinburgh val molt la pena, és preciós! I com més conec als meus companys, més me'ls estimo! Serà tan dur dir adéu d'aquí a només cinc dies... Aixx, massa ràpid ha passat tot! Ara a gaudir d'aquests pocs dies aquí, i a esperar amb il·lusió l'altre alegria, la de veure a tothom a qui trobo tant a faltar des d'aquí!
Ens veiem moooolt aviat! Cuideu-vos molt tots!
"Que la vida passa, i no es para, l'amor s'escampa, ve i marxa... La vida és Rauxa!"
_______________________________________________
Hey, my beloved friends! Today I wanted to translate just to thank you for everything. I was talking about the trip to Edinburgh, and the summary of everything is that I had a very good time there. Everything was fantastic, perfect, absolutely cosmic! And you were the most important and the best of the weekend! I laughed a lot, I had a chance to know you better and I had the best time ever. Thanks for everything! I will miss you so much...!
I love you, my friends! See you soon! I will never forget Edinburgh!
15/12/08
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada