LINCOLN I DEMÉS AVENTURES

Holaaa!

Avui us parlaré de la sortida a Lincoln de dissabte i també de les aventures que hem viscut aquests dies aquí a casa, que n'hi ha un tip i l'olla plena! jeje.

Dissabte a les 8'30 del matí, la Hannah, la Vera i jo vam sortir de casa en direcció a la universitat (la Linda no va venir perquè era a Londres amb una amiga seva, i les altres companyes de les altres excursions també estaven enfeinades, per tant hi vam anar nosaltres tres soles). A les 9 vam marxar de la universitat en direcció a Lincoln, una ciutat medieval, capital de província, que està al sud de York, entre York i Londres, més o menys. Vam arribar allí al voltant de les 11 del matí, i fins a les 18'30 no havíem de tornar a l'autobús, per tant vam ser-hi més de set hores, una bogeria! Durant el matí vam visitar el mercat de Nadal, que està situat als voltants de l'antic castell de Lincoln. Era molt bonic perquè hi havia moltes paradetes diferents i tota l'estona sonaven nadales, però hi havia moltíssima gent, fet que agobiava una mica. Igualment, ens va servir per adonar-nos-en de que ja tenim el nadal molt a prop! Hi havia ambient nadalenc total. La Hannah i jo ens vam comprar un gorro molt xulo, perquè aquests gorros són molt populars aquí i ens feia gràcia tenir-ne un. Ara, allà on anem, prenem el gorro, jeje. Després de fer mitja hora de cua a un restaurant, vam poder menjar una pizza, i de seguida ens van fer fora per la gran quantitat de gent que hi havia esperant. Després de dinar vam passejar pels carrers més típics de Lincoln, pels voltants del Minster i la muralla, i vam donar un altre tomet pel mercat, però cada vegada feia més fred, i va arribar un punt que ja no sabíem què més fer. Hi vam ser masses hores! Al final ens vam posar en una església on cantaven nadales i hi havia calefacció, i vam fer una xocolata calenta, per recuperar-nos una mica del fred mentre esperavem a que es fes l'hora de tornar. També, just abans de marxar, ens vam menjar un hot dog que deien que era típic de Lincoln. Era boníssim! Vam tenir un molt bon dia i ens va agradar molt tant la ciutat com el mercat de nadal, llàstima que es va fer una mica massa llarg. Vam arribar a York vora les 8 del vespre, i de tant cansades com estàvem, vam sopar i vam anar a dormir molt aviat.

Ahir quan em vaig aixecar vaig posar una rentadora i després vaig fer feina tot el dia, igual que la Hanna i la Vera. Cap al vespre se'm va acudir que feia molts dies que no veia a la Livia, i vaig anar a preguntar a les companyes si l'havien vist. Ningú en sabia res des de divendres al matí, per això vam decidir anar a la seva habitació a veure si tot anava bé. La nostra sorpresa va ser quan, després de trucar i trucar, no va contestar ningú. La Livia mai surt de casa, no podia ser que no hi fos! Vam anar per la part del darrere i vam escalar una paret per veure si podiem veure la seva habitació, però res, hi havia la cortina posada. La veritat és que ens vam espantar molt, perquè com que no menja gaire i aquestes coses, teníem por que li hagués agafat alguna cosa. Vam anar corrents a buscar el nostre responsable, i ell de seguida va trucar a seguretat. Després de que obrissin la porta de la seva habitació, però, vam veure que la Livia no hi era. Vam estar lligant caps i vam descobrir que no havia passat la nit a casa, però després de les anades i vingudes de tothom vam decidir esperar a avui, a veure si apareixia. Tot i així, a la una encara erem a la cuina rebent gent. Aquest matí hem anat totes a la universitat, i al tornar al migdia, la Livia encara no era a casa. I res, aquesta tarda també hem tingut anades i vingudes de segurates i responsables, tothom una mica preocupat perquè no sabem pas on es pot haver posat. Hem inspeccionat el seu lavabo i hem vist que s'ha endut el raspall de dents, per tant és probable que es tracti d'alguna cosa planejada, però igualment és estrany que no ens n'hagi dit res. Dijous vam estar parlant amb ella, i no va comentar res de que tingués pensat marxar el divendres i passar uns quants dies fora. En fi, no ho sabem. Aquí estem, esperant a veure si apareix. Demà és l'ultimàtum dels segurates, si no ve, ho comunicaran a la policia. Jo sé que ens podem esperar qualsevol raresa per part seva, però aquesta no me l'esperava, la veritat.

Ja us aniré informant de com evoluciona la cosa! jeje. Fins molt aviat!


"Que la vida passa, i no es para, l'amor s'escampa, ve i marxa... La vida és Rauxa!"