ÚLTIMS DIES

Hola a tots!

Com bé sabeu, em queden només dos dies aquí! Ahir al vespre ja van començar les llàgrimes. Si ara pogués triar, no sé si tornaria... Ja sabeu que és una barreja de sentiments. Per una banda, tinc moltes ganes de veure-us a tots, però per l'altra, em sap moltíssim greu que hagi passat tot tant de pressa, i no voldria per res del món deixar enrere tot això d'aquí. Però en fi, no patiu que dissabte em tindreu aquí!

Aquests últims dies han sigut molt intensos. Després del fantàstic cap de setmana a Edinburgh, diumenge vam anar a dormir de seguida que vam arribar a casa, mortes de cansament. Dilluns jo vaig tenir un matí de classes, ja les últimes, i a la tarda, després d'anar a la piscina i trobar tancat, em vaig dedicar a fer feina. Al vespre, després de sopar, vam fer l'hora del te, com sempre, i va ser llavors quan vam decidir que, com que ja ens queden molt poquets dies aquí per gaudir totes juntes, faríem una festa del pijama. La Linda va anar a dormir, i la Livia no va participar ni a l'hora del te, com és normal, però la Hannah, la Vera i jo si que ho vam fer. Vam portar els seus matalassos a la meva habitació, que és la més gran, i també patates, galetes i xocolata. Vam estar una bona estona parlant, menjant i lamentant-nos de que havíem de marxar de York, i després ens vam posar a dormir. La veritat és que vam passar una molt bona estona totes tres. El dimarts al matí jo em vaig aixecar a quarts de vuit per anar cap a la uni, i les vaig deixar a totes dues dormint (quina enveja!). Vaig tenir dos seminaris, com cada setmana, i entremig vaig anar a comprar algun regalet que encara em faltava. Quan vaig arribar a casa em vaig trobar la Hannah i la Vera que m'esperaven amb el dinar fet. Que maques! La veritat és que estava cansada, i va ser tot un detall trobar-me el dinar a la taula i companyia per dinar. A la tarda vaig dormir una estona, que estava molt cansada, i em vaig dedicar a preparar un vídeo de fotos que els hi vull regalar a les companyes abans de marxar d'aquí, perquè tinguin un bon record meu i de la nostra estada aquí. Al vespre va venir el Nils i vam fer l'hora del te tots junts (menys la Linda, que és a casa de la Helen, una amiga d'aquí). Ahir dimecres, al matí em vaig dedicar a fer feina i retocar el video, i al migdia vaig anar a la uni, que havia quedat amb el Nils perquè em volia portar a tastar el sushi (no es podia creure que no n'hagués tastat mai). Sempre em deia que és el millor menjar que existeix, i jo ahir ho vaig poder tastar, però no ho vaig trobar res de l'altre món. Està bé, però no tan bo com diu ell. Després de dinar vaig tornar a casa, on vaig fer una estona més de feina fins que van arribar la Hannah i la Vera. Amb elles, vam escriure una història que vaig afegir al video, i després vam sopar juntes. Després de sopar ens vam reunir i vam fer tres llibres de l'amistat. Aquests dos dies que ens queden els anirem omplint perquè ens serveixin de record. I res, després de fer l'hora del te i de molts plors i abraçades, vam anar a dormir.

Aquest matí he posat dues rentadores, per tenir la roba neta abans de marxar, i he estat retocant el treball que tinc acabat, que el vull entregar demà i així me n'oblido. Una cosa menys! El vídeo també està acabat, només falta afegir les fotos que farem avui. Ara he dinat amb la Hannah i la Vera, i després aniré a comprar alguna cosa per demà i passat demà a esmorzar, que no em queda res. És tan trist veure la nevera i l'armari tan buits! Avui al vespre fem sopar de despedida, que la Linda ja marxa demà al matí, i després farem l'amic invisible i sortirem una estona. Em sap tant de greu que s'estigui acabant...! Sembla que fos ahir que arribàvem, i ja fa tres mesos. Les trobaré a faltar, perquè la veritat és que es fan estimar molt.

Doncs ja ho veieu, aprofitant fins a l'últim minut! Ens veiem molt aviat, tant aviat com d'aquí a 48 hores! Un petonàs a tothom!


"Que la vida passa, i no es para, l'amor s'escampa, ve i marxa... La vida és Rauxa!"