SOPAR INTERNACIONAL

Hola a tothom!

Avui us parlaré del sopar que vam fer ahir aquí a casa, que va ser molt divertit i interesssant! Des de dilluns fins avui no hem fet gaire cosa més. Han estat dies de classes i treballs, bàsicament. Però nits com la d'ahir són genials per desconectar de tot el món de la feina! Ara us explico com va anar.

Fa dues setmanes, tot planejant a la nostra pissarra, se'ns va acudir organitzar un sopar a casa, amb els amics de totes quatre, i vam posar de data el dijous dia 4 de desembre, perquè teníem tots els divendres i dissabtes ocupats fins al dia de marxar. Doncs així ho vam fer. Sabeu allò de "us convido però us heu de portar la cadira"? Doncs nosaltres vam fer el mateix però amb la cadira i a més a més el menjar! jeje. Cadascú de nosaltres va preparar un plat típic del seu país, i així tots vam poder tastar els altres. Vam ser nou en total a sopar, i onze a la sobretaula, i entre tots, erem 6 nacionalitats diferents, no està malament! Teníem el Nils, la Linda i la seva amiga Kristina, de Suècia; la Hannah i la Vera, d'Àustria; la Helen, d'Anglaterra; la Mirjam, d'Alemania; la Hélène, de França, i jo mateixa, de Catalunya, com tots sabeu. Els suecs ens van preparar com unes albòndigues que s'acompanyaven amb patates bullides, una salsa marró i melmelada. Una combinació estranya, si, però boníssim. A més a més, van fregir trossets d'una salsitxa típica de Suècia, i ens van oferir galetes i sopa, o més aviat xarop, d'una fruita que es diu "blueberry" en anglès, no conec la traducció al català (són com unes boletes molt petites de color blau). Ens va encantar tot. Les austríaques van preparar com uns bunyols fets de carn, ceba i julivert, molt bons també. La francesa va fer un plat que es diu "Le petit faci", i eren tomaques, trossets de pebrot i trossets de carbassó farcits de carn, i tot acompanyat d'arròs. L'anglesa va preparar el típic Yorkshire pudding, amb graving, boníssim (per fi el vam poder tastar!). La Mirjam ens va portar galetes típiques d'Alemània que ella mateixa va cuinar, i la veritat és que li van quedar molt bé (a veure si em dóna la recepta!). Finalment, jo vaig preparar pà amb tomàquet i truita de patates, que no podia faltar venint de mi. Per acompanyar el pà amb tomàquet vaig posar pernil dolç i uns quants talls de l'últim fuet casa terradellas que em quedava, i quin èxit que va tenir! Més n'hi hagués hagut! jeje. També els hi vaig fer un coc ràpid de postres, que es va acabar abans que tingués temps de refredar-se.

Després de sopar ens vam posar a cantar. Vam començar amb Nadales, i vam descobrir que n'hi ha d'internacionals. Vam cantar el Santa Nit tots junts, cadascú amb la seva llengua, i després cada llengua per separat. La Hélène i jo vam fer un pacte, i ella es va aprendre la cançó en català i jo en francès, per no haver de cantar soles, jeje. Va ser molt divertit! I de les nadales vam passar als himnes nacionals, però aquest sí que el vaig haver de cantar sola, jeje. Els segadors va tenir molt d'èxit, però de fet com tots els himnes que vam cantar. I la meva sorpresa va venir després, quan just havia acabat de cantar els Segadors, que el Nils va dir que volia cantar una petita estrofa d'una cançó catalana que li agrada molt. I comença: "Viure en una terra que em pertany i sentir l'orgull d'una llengua que he après a estimar..." Quasi que em poso a plorar! El Nils cantant una cançó del Cesk Freixas! Era en accent anglès i evidentment no sabia què volia dir el que deia, però li va quedar molt bé! Lo més bo és que se l'ha après d'escoltar-la al meu mp3 a cada viatge que hem fet. Boníssim, espectacular. M'estranyava que sempre em demanés l'mp3 i concretament la cançó de Catalunya, que diu ell. Després vaig descobrir que li encanta la música, i li encanta aprendre's i cantar cançons amb altres llengües, encara que no les pugui entendre. Doncs genial! jeje. Ara el Cesk Freixas ja si que és internacional! jejeje.

Doncs ja ho veieu, vam passar una estona genial. De les vuit que començàvem a sopar, se's van fer quarts d'una. Després de recollir, la Francesa i jo vam fer intercanvi de cançons. Ara ja tinc un bon repertori de cançons franceses per escoltar! Ja les compartiré quan torni si us interessa! I res, ara a corregir la revista una estona més i a esperar demà, que anem a Lincoln a veure el mercat de nadal més gran d'Anglaterra. Ja us ho explicaré quan torni, però sembla que el dia promet! Si no neva, esclar, perquè últimament no para de nevar! La veritat és que al primer dia em va encantar que nevés, i al segon dia també, però ara ja només m'agrada quan ho puc veure des de la finestra sense haver de sortir, jejeje. Us poso fotos d'ahir! Ens veiem d'aquí a menys de 16 dies!

Una forta abraçada a tothom!



"Que la vida passa, i no es para, l'amor s'escampa, ve i marxar... La vida és Rauxa!"