6 DIES I... YORK DE NOU!

Hola a tots!

Ja fa més de dues setmanes que sóc per terres catalanes i me'n queda menys d'una per tornar a marxar cap a York. Ara feia molt de temps que no escrivia, per tant tinc moltes, moltíssimes coses per explicar! A veure si sé per on començar...

L'últim dijous a York va ser molt emocionant. Al vespre vam fer un sopar de comiat les quatres de casa i vam fer l'amic invisible. Després de sopar vam sortir una estoneta i vam decidir anar al pub on vam anar el primer dia que vam sortir juntes, tres mesos enrera. No ens acaba d'agradar l'ambient, però és un lloc molt especial, s'ha convertit en el nostre pub, el que recordarem sempre de York. Va ser una nit molt trista, la nostra última nit... Vam fer festa del pijama, i vam riure i plorar molt. Divendres al matí ens vam aixecar i vam fer pancakes per esmorzar, per acomiadar a la Linda, que marxava el mateix divendres al migdia. La Linda és molt maca, la trobo molt a faltar! Estic molt contenta d'haver coincidit amb ella a York.

Després d'esmorzar vaig anar a la universitat, al que va ser l'última classe de York, i allí em vaig acomiadar dels meus companys de classe i professors, sobretots d'aquells amb qui he tingut més relació. La Sheetal em va fer dos regals, i la Katie em va fer una postaleta de Nadal. Quin fart de plorar! Va ser molt dur haver de dir adéu. Al migdia, a l'arribar a casa, la Hannah i la Vera m'havien preparat el dinar. La tarda del divendres me la vaig passar a casa amb elles, acabant de preparar la maleta i recollint les meves coses de casa. Vam sopar també juntes, i després d'anar-me a acomiadar dels companys de les cases del costat, vaig anar a dormir molt aviat. Dissabte a les 4 i poc del matí sonava el despertador. Em vaig fer una dutxeta, una mica d'esmorzar i a les 5 pujava al taxi en direcció a l'estació. La Hannah i la Vera es van aixecar per acomiadar-me. Quin mal em va fer aquell moment! Les veia plorant darrere la finestra i fent anar la mà, mentre jo pujava al taxi i marxava... Me les estimo tant...! Són el motiu principal pel qual tinc ganes de tornar a Anglaterra, sens dubte.

El viatge de tornada a casa va anar molt bé. El tren va anar super puntual, i a Manchester em va costar poc trobar la parada de l'autobús. Vaig arribar a l'aeroport de Liverpool molt abans que obrissin el check-in, i a més va anar tot sobre rodes, perquè no vaig haver ni de pagar per extra-pes. L'avió va sortir amb una mica de retard, però vora les 4 de la tarda vaig arribar a Reus, on m'esperaven el papa, la mama i la Gemma.

Els retrobaments van ser tots molt emocionants, tant amb la família i els amics com amb la gent del poble, que tots m'esperaven amb un somriure. Encara avui em vaig trobant gent que no he vist i se m'omplen els ulls de llàgrimes. Retrobar-te amb els teus és un sentiment molt gran.

Les festes han anat molt bé, amb moltes sortides, dinars, sopars, festes i gran estones amb la meva gent. Ha sigut genial, no he parat de fer coses i de somriure. Un sopar de noies, un dinar a casa de la Mercè, un sopar de la junta del casal, un concert de nadales amb gralla, uns quants dinars familiars, una nit per Tarragona molt ben acompanyada, una gran sortida a la Flash Back, unes horetes amb els nens del poble, un aniversari de l'Emili, un cap d'any molt especial, un gran concert de Cesk Freixas i Josep Romeu a Maspujols i una bona estona a Garaje amb algú molt especial. Ja ho veieu, han sigut uns dies molt intensos. No he tingut temps de pensar en la feina, jeje. A veure si demà enllestim amb els reis i llavors em puc dedicar una mica als dos treballs que em queden per entregar.

Espero que a partir d'ara pugui tenir una mica més de temps per escriure com evoluciona la cosa. El meu sentiment d'ara és molt estrany, perquè estic molt bé aquí però també trobo molt a faltar tot el món de York. Però en fi, ara rai, que dissabte me n'hi torno. Ja us aniré explicant!

Que us acabin de provar les festes a tots!

Un petonàs!



"Que la vida passa, i no es para, l'amor s'escampa, ve i marxa... La vida és Rauxa!"